a
a
  Patrimonio Arquitectónico de Sant Boi
 
 
| Patrimonio Arquitectónico |
Torre de Benviure
  Fotografías :
Torre de Benviure Torre de Benviure Torre de Benviure Torre de Benviure
Torre de Benviure Torre de Benviure Torre de Benviure Torre de Benviure
Torre de Benviure Torre de Benviure Torre de Benviure  
 Situación
  c/ de Can Paulet, 40
 Barrio
  Barri Marianao
 Epoca y arquitecto
  s. XI (1.048)
Descripción
   
Historia
  Antiga jurisdicció feudal, documentada des de començament del segle XI, que tingué els seus inicis en una torre de guaita que amb el temps es convertí en castell. El 1048, Bernat Seniofred i la seva dona Bellaiza van empenyorar a Ramon Berenguer I, el Vell, comte de Barcelona, el domini sobre la meitat d’aquesta torre. Bernat i Bellaiza havien rebut per herència les propietats; així doncs, ens trobem, com a mínim, amb la segona generació de la nissaga. En aquests primers moments el conjunt del Benviure sembla que era compost per la torre mateixa, encerclada per una muralla que definia un espai protegit en el qual hi havia també dependències amb finalitats d’allotjament i explotació agrària. El 1065 es documenta l’existència d’una capella dedicada a sant Miquel. La jurisdicció limitava amb el nucli urbà de l’antiga vila santboiana, amb el Llor, amb el riu Llobregat i amb l’imposant territori del castell de l’Eramprunyà.
Fins a la meitat del segle XIV no tornarem a tenir notícies dels habitants del Benviure, moment en que trobem com a senyors feudals la família Papiol o Despapiol, nobles i militars. La jurisdicció del Benviure formava part de la parròquia de Sant Baldiri, però tenia batlle propi que participava en els afers comunals en nom del senyor del Benviure.
La família Papiol estigué molt ben relacionada; diversos membres de la cort, com ara el rei Joan 1, El Casador, visitaren l’antiga torre i hi pernoctaren per tal de practicar el seu esport preferit. L’any 1490 la família Papiol, que vivia a Barcelona, es traslladà a la torre del Benviure, fugint de les epidèmies de pesta que van delmar la població catalana. Però la mesura no fou suficient i Ramon des Papiol perdé la seva muller i un fill de curta edat.
A mitjan segle XVI la família Papiol emparenta amb la família Gualbes que, amb els anys, va deixar el seu nom en alguns indrets, com per exemple l’antiga font que hi ha al camí de pujada a l’ermita. La família Gualbes hi realitza reformes importants, afegint diferents cossos a l'antiga torre. El segle XVII els Gualbes van emparentar amb els Bori o Boria, i van anar substituint de forma progressiva l’antic nom del Benviure, que va quedar circumscrit a la torre.
Ja en el segle XVIII, i durant el període de la Guerra de Successió, es va enderrocar la capella de Sant Miquel, que no va ser reconstruïda fins al 1742 a instàncies de la
senyora Boria, propietària del castell. La torre de Benviure va anar perdent progressivament importància com a lloc de residència durant del segle XIX, fins al punt que en un moment indeterminat dins d’aquell segle es van enderrocar totes les edificacions situades al nord de la torre i només es va continuar utilitzant les dependències situades al sud, que varen ser les darreres a ser abandonades, ja ben entrat el segle XX.
El 1885 Ramon Estruch i Ferrer va comprar la finca a Maria de la Concepció Ariza. A partir d’aquell moment la propietat del Benviure, la va mantenir la família Estruch. Posteriorment va ser adquirida per la societat de Fomento Barcelonés de Inversiones, que va acabar permutant amb l’Ajuntament de Sant Boi. La inscripció definitiva de la finca com a propietat municipal es realitza el dia 10 de desembre de 1991
   
  Fotografía 360



  Fotografía 360



  Fotografía 360



  Fotografía 360



  Fotografía 360



  Fotografía 360
 
 
linea
linea
 
Actualización 1 October, 2024
subir  
 
a
Agradecimientos  
bibliotecas de Sant Boi de Llobregat
Arxiu historic Municipal de Sant Boi
Federacio Els Garrofers
Gegants de Sant Boi de Llobregat







 
 
linea