| Descripció : |
| |
El
conjunt el formen una sèrie d’edificis
combinats a diferents nivells i els jardins, envoltat
tot per una tanca. La façana de l’edifici
principal del conjunt és llisa, de planta
baixa i dos pisos amb el sostre a dos vessants
i una porxada que sorgeix a un terç de
la seva alçada, amb terrat pla i oberta
en tres arcs de mig punt correguts i alçats
sobre dos petits esglaons que donen a l’entrada
en sí, al fons de la porxada. En la part
inferior de la façana trobem una gran porta
rectangular flanquejada de petites finestres quadrades
i una altra d’arc de mig punt. En la part
superior de la façana es combinen finestres
rectangulars, estretes, d’arc deprimit còncau
i quatre balcons, els dos del pis inferior de
dibuix i els dos del superior ampitadors. |
| Historia : |
| |
Les
notícies més remotes del castell
es troben en el segle IX, en la versió
llatinitzada d’un topònim àrab
Alchalae (Alcalà). El castell podia haver
estat bastit, per un o altre bàndol, durant
les operacions del setge de Barcelona per les
tropes del rei franc Lluís el Piadós
(801). Traduït per Castelione (el castelló),
apareixerà vinculat a la parròquia
de sant Baldiri (965).
El castell de Sant Boi, d’una importància
relativa com a complex militar, té un valor
estratègic de primer ordre a causa del
control que exerceix sobre el nus de comunicacions
que parteix de la vila un cop es travessa el Llobregat
venint des de Barcelona. Aquesta funció
es manifestà en diversos episodis d’armes
que tenen com a escenari la vila i amb diverses
estades de reis com ara la d’Alfons X el
Savi. Fins al segle XIII el castell, sota el domini
comtal del casal de Barcelona, tenia a un encarregat
de la guarda i defensa de la fortificació
que es devia beneficiar de l’explotació
d’uns béns i drets annexos a tal
funció de custòdia.
L’any 1237, Jaume I concedí als Llacera
el dret de celebració de fires i mercat
a la vila i el 1299 Jaume II cedí a Guillem
la jurisdicció total del castell. Els Llacera
emparentaren amb el March i Rosanes, importants
nissagues feudals del Llobregat. A començaments
del XV, el comte pretendent Jaume d’Urgell
el dissortat establí la seva cort al castell
mentre es dirimia la successió dinàstica
catalana després de la mort del rei Martí
I. Poc després, mitjançant nous
enllaços matrimonials, el Castell va passar
a mans dels Torrelles, que al 1523 alienaren la
propietat del castell i l’Alou a la família
Cardona. Però al 1609 la jurisdicció
passà a dependre dels marquesos de Villasor
patint greus destrosses durant la guerra dels
Segadors. Durant els següents segles anà
passant per diversos famílies nobiliàries
fins que durant la Guerra del Francés i
les guerres Carlines es convertí en base
d’operacions militars.
La segona meitat del XIX fou traspassat a la família
Ramon, antics administradors dels marquesos, transformant-se
les runes en una magnífica casa d’estiueig.
Finalment als anys 60 es convertí en l’actual
hotel El Castell. |
|
