a
a
  Patrimonio Arquitectónico de Sant Boi
 
 
| Patrimonio Arquitectónico |
El Castell
El Castell
  Fotografías
       
 Situación
  c/ del Castell
 Barrio
   
 Epoca y arquitecto
  s.
Arquitecte de les reformes del 1960: Santiago Goicoechea
Descripción
  El conjunt el formen una sèrie d’edificis combinats a diferents nivells i els jardins, envoltat tot per una tanca. La façana de l’edifici principal del conjunt és llisa, de planta baixa i dos pisos amb el sostre a dos vessants i una porxada que sorgeix a un terç de la seva alçada, amb terrat pla i oberta en tres arcs de mig punt correguts i alçats sobre dos petits esglaons que donen a l’entrada en sí, al fons de la porxada. En la part inferior de la façana trobem una gran porta rectangular flanquejada de petites finestres quadrades i una altra d’arc de mig punt. En la part superior de la façana es combinen finestres rectangulars, estretes, d’arc deprimit còncau i quatre balcons, els dos del pis inferior de dibuix i els dos del superior ampitadors.
Historia
  Les notícies més remotes del castell es troben en el segle IX, en la versió llatinitzada d’un topònim àrab Alchalae (Alcalà). El castell podia haver estat bastit, per un o altre bàndol, durant les operacions del setge de Barcelona per les tropes del rei franc Lluís el Piadós (801). Traduït per Castelione (el castelló), apareixerà vinculat a la parròquia de sant Baldiri (965).
El castell de Sant Boi, d’una importància relativa com a complex militar, té un valor estratègic de primer ordre a causa del control que exerceix sobre el nus de comunicacions que parteix de la vila un cop es travessa el Llobregat venint des de Barcelona. Aquesta funció es manifestà en diversos episodis d’armes que tenen com a escenari la vila i amb diverses estades de reis com ara la d’Alfons X el Savi. Fins al segle XIII el castell, sota el domini comtal del casal de Barcelona, tenia a un encarregat de la guarda i defensa de la fortificació que es devia beneficiar de l’explotació d’uns béns i drets annexos a tal funció de custòdia.
L’any 1237, Jaume I concedí als Llacera el dret de celebració de fires i mercat a la vila i el 1299 Jaume II cedí a Guillem la jurisdicció total del castell. Els Llacera emparentaren amb el March i Rosanes, importants nissagues feudals del Llobregat. A començaments del XV, el comte pretendent Jaume d’Urgell el dissortat establí la seva cort al castell mentre es dirimia la successió dinàstica catalana després de la mort del rei Martí I. Poc després, mitjançant nous enllaços matrimonials, el Castell va passar a mans dels Torrelles, que al 1523 alienaren la propietat del castell i l’Alou a la família Cardona. Però al 1609 la jurisdicció passà a dependre dels marquesos de Villasor patint greus destrosses durant la guerra dels Segadors. Durant els següents segles anà passant per diversos famílies nobiliàries fins que durant la Guerra del Francés i les guerres Carlines es convertí en base d’operacions militars.
La segona meitat del XIX fou traspassat a la família Ramon, antics administradors dels marquesos, transformant-se les runes en una magnífica casa d’estiueig. Finalment als anys 60 es convertí en l’actual hotel El Castell.
   
linea
linea
 
Actualización 2 September, 2024
subir  
 
a
Agradecimientos  
bibliotecas de Sant Boi de Llobregat
Arxiu historic Municipal de Sant Boi
Federacio Els Garrofers
Gegants de Sant Boi de Llobregat







 
 
linea