|
|
 |
| Lloc
situació : c/ Pi i Margall, 182 |
| Barri : Barri Mariano |
Epoca i
arquitecte : s. XX (1919)
Arquitecte: Francesc Berenguer i Bellvehí. |
|
|
| Descripció : |
| |
Es
troba situat en el centre d’un gran jardí
arboritzat, envoltat per un mur de pedra amb balustrada
de maó a la part superior. La porta que
dóna accés a la finca és
de ferro forjat amb reganyols, flanquejada per
un parell de pilars coronats per esferes i un
mur que els uneix, arrebossat imitant lloses de
pedra. A través d’un camí
de pedra s’arriba a l’entrada principal,
precedida d’un pati encerclat per una petita
balustrada de pedra blanca.
L’edifici es compon de dos cossos de planta
baixa i pis, amb el cos posterior desplaçat
en direcció est. Remata el conjunt una
torratxa de planta quadrada de dos nivells i dos
petits cossos d’una sola planta, situats
al nord i l’oest de l’edifici. La
façana és de maó arrebossat,
amb motllures verticals a les cantonades fetes
amb lloses de pedra.
S’accedeix a la porta principal per una
petita escala amb barana de balustres. La porta
és rectangular amb tancament de fusta i
ferro treballat. Les finestres de la planta baixa
són d’arc carpanell amb reixa de
ferro amb reganyols.
El primer pis està presidit per una gran
finestra balconera situada sobre la porta principal,
formada per una balustrada i dues pilastres de
pedra. La seva vasa d’adorn és d’arc
de mig punt amb la sobrellinda decorada amb motius
vegetals. Les altres dues finestres balconeres
del pis són d’arc escarser amb balcó
de ferro amb detalls de llaçades.
Els respiralls estan dissimulats per detalls vegetals
i una imbricació dóna pas a la contínua
sobre la qual trobem l’ampit, més
alt per la part central i separat dels extrems
per una filera de balustres. Les finestres de
la torratxa són d’arc de mig punt
amb tancament de vidre i fusta amb una vasa d’adorn
de columnes amb capitells. Una imbricació
marca la diferència del cos amb la teulada,
coberta a quatre vessants. |
| Historia : |
| |
Quan
el Sr. Narcís Gratacòs, resident
a Barcelona, demanà el permís d’obres
el 1919, va fer-ho per construir un xalet i no
un habitatge. L’edifici és un exemple
dels inicis de l’estiueig barceloní
a la vila, que tingué una gran importància
en aquest segle. |
| |
|
|
|
|
|
|
Actualización
16 November, 2022
|
|
|
| |
|
|
|
