Can
Barraquer es va iniciar al segle XV, quan en Bernat
Babot va comprar un solar amb unes estructures
més antigues que estaven mig enderrocades
per fer-hi la seva casa i el seu negoci, una barberia farmàcia. Els successius descendents
es van dedicar a anar engrandint la propietat,
que no quedarà totalment configurada fins
al segle XVII; a partir d’aleshores l’edifici
anirà sofrint diverses reformes. La fesomia
actual la va adquirir a mitjan segle XIX.
Va ser
Pau Bosch qui al XVII s’encarregà
d’acabar d’arrodonir la finca; la
va rebre en herència la seva filla Maria
Bosch i Barba, que es casaria l’any 1696,
en segones núpcies, amb Rafael Casanova
i Comes.
Rafael Casanova i Comes, doctor en dret civil
i canònic, fou extret com a conseller terç
de la ciutat de Barcelona l’any 1706. L’any
següent l’arxiduc Carles el féu
ciutadà honrat de Barcelona. Dedicat a
la seva tasca professional, participà a
les juntes de braços celebrades el juny
de 1713, on es
prengué l’acord de
resistència davant Felip V tot i l'aïllament en què es trobava el Principat.
Aquell
mateix any fou nomenat conseller en cap, sota
la seva responsabilitat tenia la Coronela,
que era la milícia gremial,
principal
força de combat en el llarg setge de catorze
mesos patit per la ciutat de Barcelona.
Caiguda la ciutat després dels forts combats
de l’Onze de Setembre de 1714, Rafael Casanova,
ferit, es traslladà a la casa pairal de
la seva dona a Sant Boi. Pocs mesos després
el veiem exercint la seva professió d’advocat.
Passats els primers anys de postguerra, trobarem
Casanova adoptant ferms posicionaments de resistència
com quan, el 1725, es va negar a donar allotjament
a tropes a Can Barraquer.
L’any 1737 es
va retirar definitivament a Sant Boi, on havia
participat en diversos afers comunals. El mes
de maig de 1743, a més de vuitanta anys,
la mort el sorprengué a Can Barraquer i
fou enterrat a la capella de la Pietat de l’església
parroquial de Sant Baldiri.
L’any 1811 les cases del carrer del Pont
van ser afectades per un incendi i van quedar
molt malmeses, fet que va provocar que es realitzessin
importants obres durant la segona meitat dels
segle XIX. Per línia femenina, la propietat
passà als Barraquer, nom amb el qual es
coneix avui en dia la finca.
L’arqueologia ens ha confirmat tot allò
que diuen els documents d’època medieval
i moderna i a més posà al descobert
una part de la vil·la romana del barri
antic.
Textos: Mª Lledó Barreda i Casanova
· Passejades per Sant Boi de Llobregat 4
