| Situación |
| |
c/ Camí de Sant Ramon, s/n |
|
|
| Barrio |
| |
s. XIX (1.884)
Mestre d’obres: Aleix Parés i Valls |
| Epoca y arquitecto |
| |
L’ermita
de Sant Ramon és un edifici d’inspiració
neoromànica. L’edifici és
de planta quadrada i consta de tres cossos de
planta baixa i pis, el central dels quals és
més alt que la resta. En la façana,
els dos cossos laterals són simètrics,
amb un gran portal d’arc de mig punt cobert
per un trencaaigües en el pis inferior i
un altre, igual però amb menys amplada
de llum, en el superior. El sostre és pla,
amb un ampit que descansa en una cornisa, sota
la qual trobem permòdols. En el cos central
trobem la porta principal, d’arc de mig
punt amb arquivolta treballada amb relleus, que
descansa sobre quatre columnes i en basa. La porta
està precedida per una escalinata frontal.
El cos sencer està delimitat per dues pilastres,
rematades per pinacles. En la part superior trobem
un rosetó i un campanar d’espadanya
coronat per una creu. Aquest campanar descansa
sobre la cornisa del cos, que arriba fins els
pinacles en forma descendent. |
| Descripción |
| |
|
| Historia |
| |
L’edifici,
portat a terme pel mestre d’obres santboià
Aleix Parés i Valls entre 1855 i 1887,
fou construït per Josep Estruch i Comella
en memòria dels seus pares, Eulàlia
Comella i Ramon Estruch, que en determinen les
advocacions religioses. Aquest darrer fou gran
propietari de terrenys a la vila i membre de la
Junta de Prohoms que, sota la direcció
de Cànovas del Castillo, treballà
per la Restauració Monàrquica l’any
1874.
L’Ermita s’alçà a la
muntanya de les Golbes que, per assimilació
ara se’n diu de Sant Ramon de les Golbes,
en un indret anomenat la Fita perquè hi
existia la que separava els termes de Viladecans,
Sant Boi i Sant Climent de Llobregat, a una alçada
de 294 metres sobre el nivell del mar.
El paratge s’ha convertit en un dels símbols
de la Vila i en lloc de trobada de les seves gents
que, el 31 d’agost hi fan un aplec popular
de caire festiu. |
| |
|
|
