 |
| Lloc
situació : Plaça de l'Ajuntament,
1 |
| Barri : Barri Centre |
Epoca i
arquitecte : s. XIX (1.880).
Arquitecte de l’ampliació del 1887:
Santiago Goicoechea Orsolich |
|
|
| Descripció : |
| |
L’aspecte
actual de l’edifici es deu a les darreres
obres de remodelació i ampliació
que es portaren a terme al 1967.
L’edifici és en cantonada, de planta
baixa i tres pisos amb terrat amb una casa de
veïns adossada al sector oest. La planta
baixa presenta, en la façana principal,
una successió de grans finestres d’arc
escarser, amb una porta principal de les mateixes
característiques. La façana lateral,
amb set finestres i una porta, i la posterior,
són del mateix tipus. La influència
classicista de l’edifici es fa palesa sobretot
al primer pis, on tant les finestres balconeres
de la façana principal com les finestres
laterals i posteriors, són rematades per
frontons d’estil neoclàssic. En el
frontó de la finestra balconera central
apareix, esculpida, la campana de l’escut
de la vila. El balcó de la façana,
de pedra artificial, mostra clarament els seus
cossos delimitats per una balustrada. El segon
pis, amb finestres allindades i el tercer, amb
finestres d’arc escarser, presenten una
disposició idèntica a la de la planta
baixa, tant a la façana principal, com
a la lateral i la posterior. Al terrat, i seguint
la simetria de la façana, cal destacar
una petita torreta central amb un rellotge. |
| Historia : |
| |
L’actual
emplaçament d’aquest edifici es remunta
als esdeveniments succeïts durant la primera
meitat del segle XIX. Al voltant de 1824 i 1825
les terres de la Rambla i del clos de l’Amigant
es van considerar prou consolidades per poder-hi
urbanitzar. Començaren a planificar el
passeig de la Rambla i la plaça del Mercat
(actual plaça de l’Ajuntament). Van
pujar els terrenys uns dos metres i mig, i va
quedar un desnivell important entre la zona i
els camps de ca l’Amigant. Al seu voltant
començaren a edificar-se cases, i s’aprofità
el desnivell per construir soterranis i serveis
com botigues, la fonda, locals d’esbarjo...
Els grans propietaris van permetre les importants
obres de la zona.
L’edificació de la cantonada de la
plaça del Mercat (actual Ajuntament) i
l’antiga carretera de Barcelona (actual
avinguda de Maria Girona) la féu Jacint
Torres i Mainer, conegut com el Cinto del Torres,
per fer-s’hi la seva casa i en el soterrani
va instal·lar la maquinària necessària
per a desenvolupar el seu ofici de fideuer. Aquest
senyor ocupar l’alcaldia durant el 1885,
càrrec que li costà força
d’aconseguir. Però un esdeveniment
va fer canviar la història: a la novella
casa fou col·locat un artefacte que explotà
i causà grans danys a les parets de la
obra nova. Poc temps després la família
Torres, afectada psicològicament, abandonà
la població, en Jacint abandonà
l’alcaldia, i va vendre la casa el dia 11
de desembre de 1887 a Joan Bosch Grau.
Cinc anys més tard Joan Bosch i el consistori
es posaren d’acord per acabar les obres
i convertir-la en la Casa de la Vila, amb sales
per servir d’escola a la planta baixa i
utilitzant el soterrani com a presó. Es
signà l’escriptura el 15 de desembre
de 1892. |
| |
|
|
|
|
|
