Patrimonio Arqueologico de Sant Boi de Llobregat, Barcelona

L’aspecte actual de l’edifici es deu a les darreres obres de remodelació i ampliació que es portaren a terme al 1967.
L’edifici és en cantonada, de planta baixa i tres pisos amb terrat amb una casa de veïns adossada al sector oest. La planta baixa presenta, en la façana principal, una successió de grans finestres d’arc escarser, amb una porta principal de les mateixes característiques. La façana lateral, amb set finestres i una porta, i la posterior, són del mateix tipus. La influència classicista de l’edifici es fa palesa sobretot al primer pis, on tant les finestres balconeres de la façana principal com les finestres laterals i posteriors, són rematades per frontons d’estil neoclàssic. En el frontó de la finestra balconera central apareix, esculpida, la campana de l’escut de la vila. El balcó de la façana, de pedra artificial, mostra clarament els seus cossos delimitats per una balustrada. El segon pis, amb finestres allindades i el tercer, amb finestres d’arc escarser, presenten una disposició idèntica a la de la planta baixa, tant a la façana principal, com a la lateral i la posterior. Al terrat, i seguint la simetria de la façana, cal destacar una petita torreta central amb un rellotge.

Historia

L’actual emplaçament d’aquest edifici es remunta als esdeveniments succeïts durant la primera meitat del segle XIX. Al voltant de 1824 i 1825 les terres de la Rambla i del clos de l’Amigant es van considerar prou consolidades per poder-hi urbanitzar. Començaren a planificar el passeig de la Rambla i la plaça del Mercat (actual plaça de l’Ajuntament). Van pujar els terrenys uns dos metres i mig, i va quedar un desnivell important entre la zona i els camps de ca l’Amigant. Al seu voltant començaren a edificar-se cases, i s’aprofità el desnivell per construir soterranis i serveis com botigues, la fonda, locals d’esbarjo... Els grans propietaris van permetre les importants obres de la zona.
L’edificació de la cantonada de la plaça del Mercat (actual Ajuntament) i l’antiga carretera de Barcelona (actual avinguda de Maria Girona) la féu Jacint Torres i Mainer, conegut com el Cinto del Torres, per fer-s’hi la seva casa i en el soterrani va instal·lar la maquinària necessària per a desenvolupar el seu ofici de fideuer. Aquest senyor ocupar l’alcaldia durant el 1885, càrrec que li costà força d’aconseguir. Però un esdeveniment va fer canviar la història: a la novella casa fou col·locat un artefacte que explotà i causà grans danys a les parets de la obra nova. Poc temps després la família Torres, afectada psicològicament, abandonà la població, en Jacint abandonà l’alcaldia, i va vendre la casa el dia 11 de desembre de 1887 a Joan Bosch Grau.
Cinc anys més tard Joan Bosch i el consistori es posaren d’acord per acabar les obres i convertir-la en la Casa de la Vila, amb sales per servir d’escola a la planta baixa i utilitzant el soterrani com a presó. Es signà l’escriptura el 15 de desembre de 1892.

Actualización 18 July, 2026