Existeixen dades cadastrals de l’existència de construccions en aquests indrets des de 1740, però no en tornem a saber res fins al 1914, moment en què la casa patí una gran reforma. L’any 1919 s’afegiren la tribuna - mirador i la barana de la casa, que van ser projectades per l’arquitecte Joaquim Bassegoda. La darrera gran reforma de la casa és de 1944 en la qual adquireix l’aspecte actual.
És una casa senyorívola de planta gairebé quadrada, orientada a migdia, de clara inspiració classicista i composta de planta baixa i dos pisos amb coberta a la catalana. La gran galeria afegida al cantó sud, per on s’accedeix, vola sobre el carrer i dóna a un important jardí de terrasses a diferents nivells, amb una escala de dos trams i un templet centrats amb la porta d’entrada a la propietat. Tant les terrasses del jardí com els balcons de la casa es protegeixen amb balustrades.