Quatre grans pilastres rectangulars que sobresurten del parament resolen la façana en tres cossos verticals. Les pilastres reposen damunt d’una base o sòcol que en el cos central és salvat per les escales d’accés amb balustrades a banda i banda.

La porta d’entrada té com a ornamentació una doble pilastra, la més sobresortida amb decoració de losanges o rombes amb doble perfil, capitell toscà, arquitrau amb tres bandes, fris amb la inscripció llatina que ens informa de la seva construcció i cornisa que ressegueix el doble joc de pilastres, rematada amb un frontó trencat.

La imatge de pedra de Sant Baldiri té com a base una petxina de tres cantons i la fornícula és rematada, també, amb un frontó trencat.

A banda i banda, troben dues finestres, avui tapiades amb maons decorats amb losanges.

Un petit òcul procedent de la primitiva església amb la imatge de sant Pere es col·locà entre el frontó i l’òcul gran o rosassa que s’obre al cor.

A l’interior segueix l’esquema d’una gran nau central sense creuer i amb capelles laterals intercomunicades. Les capelles laterals s’obren a la nau central per arcs de mig punt que conformen grossos pilars quadrats entre capella i capella. Damunt de cada arc s’hi obren les tribunes o balcons quadrats amb balustrada de fusta; la part baixa pren una forma abombada i molt original.

L'altar major, que va ser presidit pel retaule de sant Baldiri el dia de la bendicció de l'esclésia nova, l’any 1755.

El 1922 s’inaugurà la placa que recorda el lloc on va ser enterrat Rafael Casanova. La placa és de marbre i la composició artística està dividida en dos blocs: Està encapçalada per un escut que representa Catalunya (el territori, lleis i costums,...) i que té per escorta. a banda i banda, dos genis representatiu de la pàtria que duen unes torxes de la llibertat que s'apaguen damunt d'una representació d'escuts dels diversos territoris catalans i damunt d'un escut de la Casa d'aùstria. La segona part està dedicada a unes dades mínimes de Rafael Casanova:

" Vas que conté les despulles del Dr. en drets D. Rafael Casanova conseller que fou de la ciutat de Barcelona 1743 antiga propietat de D. Lluís de Martí i de Muntaner."

La decoració de la làpida finalitza amb les dates 1714 ( recordant el segle de Barcelona) i 1922
( any d'instal·lació de la làpida). Els autors van ser Ramon Sunyer i Clara i Salvador Martorell.