| Descripció : |
| |
L’edifici
escolar, de planta baixa, dos pisos i terrat pla,
es troba envoltat per pistes d’esport, parc…
tot encerclat amb una tanca de pedra amb porta
de reixa. L’edifici, datat a finals del
segle XIX, és de planta quadrada i de línies
sòbries, només ornamentat per pilastres,
que divideixen la façana en seccions.
La façana principal, molt més ornamentada
que les laterals, és dividida en tres seccions
per les pilastres. A la planta baixa té
tres portes d’arc escarser amb rebranques
(repetint-se això a tota la façana),
sent més ample la central que té,
a més, una mena de porxo format per la
balconada del pis superior, que es recolza en
quatre columnetes.
En el primer pis trobem quatre finestres balconeres,
una a cada costat amb un balcó i dues centrals
que donen accés a una balconada. En el
segon pis, dues finestres laterals i una de triple,
amb la del mig de major alçada, completen
la composició de l’edifici junt a
un ampit que corona la secció central de
la façana que adopta una forma curvilínia
i es decora amb esgrafiats. A l’interior
l’element més valuós és
la magnifica escala noble de marbre blanc que
puja al primer pis per l’interior d’un
celobert amb una barana de balustres del mateix
material esculpits d'una sola peça. La
fusteria també és de bona qualitat.
Finalment, dins del recinte, trobem una torre
d’extracció d’aigües amb
molí, de planta octogonal i finestretes
apuntades, coronada amb merlets. |
| Historia : |
| |
A
finals del segle passat, la marquesa de Cornellà,
Anna Estruch i Camella, s’hi féu
construir la residència coneguda com la
Torre de la Marquesa. Als seus jardins, s’hi
solia representar funcions de teatre i la mateixa
marquesa hi celebrava moltes festes particulars.
Com que hi abundaven els aromers, als inicis també
se’n deia Vil·la Aroma.
Després de la guerra, la Torre de la Marquesa
fou comprada per la família Salat, fabricants
d’oli, de manera que santboians i santboianes
passaren a anomenar-la can Salat malgrat que els
propietaris en deien la finca del Bon Any, perquè
l’adquiriren un any de molt bona collita.
En la dècada dels anys seixanta del segle
XX, s’hi establí un seminari de claretians.
L’any 1983 l’Ajuntament va comprar
aquest edifici per convertir-lo en una escala
pública. |
| |
|
|
