| |
|
|
| Artista |
| |
Ochoa, Victor
(Madrid, 1954) |
| Emplaçament |
| |
Pça Teresa Valls i Diví |
| Any |
| |
1995 |
| Material |
| |
Bronze |
| Mides |
| |
287 x 100 x 100 cm |
|
|
| |
 |
|
|
|
|
| |
És
una escultura masculina nua que recorda l’estil de Rodin
sobre un elevat pedestal en forma de trapezi circular. Aquesta
figura se sustenta sobre una sola cama lleugerament flexionada,
l’altra cama està recolzada sobre l’anterior
i ambdós braços es retorcen al voltant del cos.
La mà que es retorça a l’esquema de la figura
porta un objecte punxant. |
|
| |
 |
| |
És
important destacar d’aquesta escultura la noció
de monument i d’obra d’art públic urbà
per ser contemplada ja que la seva natura figurativa redueix
l’impacte en la relació de l’espectador i
fa que el seu rol sigui purament decoratiu.
El salvaje és un personatge que només amb la seva
nuesa pretén superar la indiferència, la mediocritat,
l’envaniment, la falsa crítica i les imposicions,
els quals se simbolitzen retorçats als seus peus.
En la zona entre el cementiri i el psiquiàtric, dos edificis
emblemàtics per a Sant Boi, el Carrer Riera Gasulla,
hi trobem dos grups d’escultures urbanes. Un estaria format
per aquesta obra i El Salvaje que responen a la expectativa
d’escultura en espai urbà, obres concebudes com
objectes per ser contemplades passivament; l’altre grup
estaria format per Transhumàncies de Pep Dardanyà,
El doble mirador de Sant Boi de Jordi Colomer i La mirada fa
el paisatge de Carles Guerra, artistes de la generació
dels 60, davant les quals l’espectador ha d’interaccionar
i participar activament en la construcció del sentit
de l’obra. |
|
|
