L’escultura
és una figura femenina dempeus, porta un vestit llis,
que un lleuger vent li arrapa al cos, fins els genolls amb unes
sandàlies esclaves. Amb la mà dreta s’arregla
el mantell i amb l’esquerra sosté un colom; té
el cap inclinat cap a endavant i dirigeix la mirada al terra.
Anàlisi :
Com
una escultura noucentista, aquesta noia transmet una gran dolcesa
i crea una atmosfera d’intimitat i silenci. La bellesa
i la tendresa de la noia es remarca no només amb el rostre,
les suaus faccions i la mirada perduda en els pensaments, sinó
també amb els moviments que realitza i la postura de
gran senzillesa que manté.
Potser en un primer moment pot passar desapercebuda per al vianant,
però un vegada que ens adonem de la seva presència
l’escultura et captiva i al nostre interior es crea una
necessitat, la de contemplar aquesta noia amb l’intent
de format part de l’atmosfera que crea; la nostra ànima
vol compartir els seus pensaments.
Biografia de l'artista :
Casanovas, Enric (Barcelona, 1882_1948)
L’escultor Enric Casanovas va néixer el dia 12 d’agost de 1882 a Barcelona. Entrà
d’aprenent al taller de l’escultor josep Llimona al 1896. Realitzà la seva primera
participació en una exposició al 1898 a l’Exposició Nacional de Bellas Artes de
Zaragoza. Entre el 1900 I el 1902 va estudiar a la Llotja.
Al 1904 s’establí fins el 1913 a París, any que marxà a Londres, atret per les escultures
de Fídies, abans de retornar definitivament a Catalunya.
Durant la seva trajectòria artística va realitzar diverses exposicions per tota Catalunya
amb conjuntament amb altres artistes catalans.
Va participar en la decoració de la Plaça Catalunya de Barcelona amb altres escultors
al 1927. Abans de la Guerra Civil, amb els crítics Rafael Benet I Alberto del Castillo I el
pintor George Kars, tots estiuejant com ell de Tossa, Casanovas inicià la formació d’un
museu Local.
Durant la guerra s’instal· là amb la seva família a Avinyó fins al 1942, però sis anys murí
d’una malaltia ja anunciada a França.
