Aquesta escultura està formada per un sol bloc de bronze
concebut com una figura femenina, dreta, amb un vestit llarg
arrapat al cos però sense marca la silueta, només
s’entalla a la cintura. Li manquen els braços,
té una espatlla més elevada que l’altra
i gira el cap de forma abrupta elevant el mentó. La superfície
de l’escultura està configurada per diversos plans,
la transició dels quals a vegades és suau i a
vegades abrupta (un pla talla un altre).
La peça està lleugerament elevada del terra mitjançant
un pedestal rectangular on trobem la placa.
Anàlisi :
De
forma directa es ret homenatge a la dona treballadora, per aquesta
raó no s’hi destaquen en la figura femenina els
típics atributs femenins, com els pits o el moviments
suau i sensual dels seus braços, sinó el seu propi
cos com a entitat i la força que s’hi desprèn.
L’espatlla més elevada fa que la nostre mirada
es dirigeixi cap al mentó i d’aquí a la
totalitat del rostre, aquest gest manifesta un sentiment d’orgull.
L’artista no buscava commemorar la bellesa de la dona,
sinó ressaltar la força i la capacitat d’aquesta
per fer tot allò que es proposi amb d’orgull de
ser allò que és, dona. És a dir, el valor
de cada dona de ser cadascuna com és.
