Patrimonio Sant Boi de LLobregat      
a
Masias de Sant Boi
| Inicio | Masias de Sant Boi de Llobregat |
Linea
Santa Barbara del Llor
 
 Lloc situació : Camí de Santa Bàrbara, s/n
 Barri :
 Epoca i arquitecte : s. X
boton boton boton boton boton
Descripció :
   
Historia :
  Amb aquest nom es coneix una antiga jurisdicció feudal que es troba situada a muntanya, al nord-oest de la nostra població i que a l’Alta Edat Mitjana era un dels límits meridionals del castell de Cervelló, quan aquest fou venut pel comte Borrell a Ènyec Bonfill.
Les primeres dades què disposem es remunten a l’any 990 quan, al primer testament del bisbe Vives de Barcelona, es documenta la torre Lauro que, a la seva mort, va passar a mans de la casa de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona. Tot l’alou del Llor fou deixat en vitalici a la seva germana Bonadona i, a la mort d’aquesta, va passar a mans de la seu barcelonina. Amb el canvi de mil·lenni s’inicià l’establiment de cases i famílies en aquestes terres. El 1131 es documenta, per primera vegada, el topònim Llor incorporat com a cognom a Bertran de Llor, que devia ser un castlà o feudatari de la seu. Aquest apareix en companyia del seu germà Bernat com a propietari d’un Alou dintre del terme de l’antiga parròquia de Sant Baldiri (1162).
Aquesta família continuà tenint usdefruit de la torre com a mínim fins al segle XV. A les darreries d’aquest segle es documenta Galcerà de Llor i de Palou com a senyor del Llor, que tenia una família a sou, majordoms o masovers, com a encarregada de la finca.
Entre el segle XVI i XVII la torre de planta quadrada construïda en opus spicatum es reconvertí en masia. Avui en dia encara es poden veure les traces de la reconversió: coberta de dues aigües, finestres amb llindes i brancals de pedra de Montjuïc, una finestra geminada, dues portes de pedra amb arc de mig punt dovellats, embigats de fusta i paviment de rajoles.
La Quadra Jurisdiccional posseïa una ermita dedicada a Sant Pau que apareix documentada en els testaments a partir del segle XIV, en els quals sovintegen les deixes
a l’ermita. Segles més tard, potser al segle XVIII, s’introdueix l’advocació a santa Bàrbara i és el moment on comença a registrar-se el nomenament d’ermitans i és esmentada en les redaccions de les visites pastorals. A poc a poc el nom de santa Bàrbara del Llor esdevindrà el nom de l‘indret, que és el que té avui en dia. L’any 1936 l’ermita va ser cremada i no es va reconstruir mai més.
Prop de la torre s’han conservat d’altres restes antigues, algunes contemporànies als seus orígens, com un camí tallat a la llicorella. L’antic clos emmurallat del Llor alberga, avui, un restaurant, i un eremitori rupestre.
Entre els segles IX i X tota la zona del Llobregat constituí la frontera entre el món cristià i el sarraí, que provocava que fos un relatiu desert poblacional. Aquest fet va ser aprofitat per restablir eremitoris en indrets amagats i propicis per a les activitats religioses.
És durant el segle IX que florí un corrent ascètic que emfatitzava la importància de l’aïllament i la meditació com a forma d'assolir un estat de comunicació amb la divinitat. El cristianisme impulsà la vida eremítica (ermitans solitaris) i cenobítica (en comunitats que esdevingueren monestirs); així, en llocs desèrtics o de difícil accés podien desenvolupar la tasca de servir Déu.
   
Menú
linea
 
 
Actualización 18 May, 2021
   
bibliotecas de Sant Boi de Llobregat Arxiu historic Municipal de Sant Boi Federacio Els Garrofers    
 
 
a