| |
|
|
|
| |
| Situación |
| |
Situat al Barri de la Marina. Al camí de Can Penyasco |
| Epoca y arquitecto |
| |
|
| Uso |
| |
Agrícola |
| Descripción |
| |
Masia de planta basilical, de cinc crugies, amb la central sobreaixecada per
una planta de golfes, i les laterals de planta baixa i un pis.
La coberta és a dues aigües en el tram central, amb el carener perpendicular a
la façana, abocant sobre els faldons laterals, de cota inferior, que tenen el mateix
sentit però un pendent inferior. Aquesta disposició li dóna caràcter de frontis a la
façana principal.
Inicialment la façana principal composava les seves obertures sobre cinc eixos
verticals, corresponents a cada crugia.
Avui, aquesta masia es troba molt alterada, havent-se desvirtuat el cos de
ponent amb el canvi de sentit de la coberta, i havent canviat les proporcions verticals
de moltes de les seves obertures.
Per la qual cosa l’aspecte exterior s’ofereix descuidat, si bé s’aprecia una part
de l’estucat original. |
| Historia |
| |
1730.
Apareix documentada com a mínim a principis
del XVIII, i fou adquirida el 1948 per la família
que l’ocupa. És de planta basilical,
formada per tres cossos amb el central més
elevat que els altres i la teulada a dues aigües.
A la façana podem observar restes d’un
esgrafiat, semblant al de cal Monjo, amb decoracions
geomètriques de rectangles, d’angles
arrodonits i rombes aspats. Els materials constructius
són molt significatius: domina en els paraments
més antics la llicorella de fractura angulosa,
disposada de forma irregular i lligada amb morter
de calç. Hem de fixar-nos en el ràfec
o voladís que evita que l’aigua llisqui
i malmeti la façana, format per rajoles
sortides en punta de diamant.
A cal Maurici s’ha substituït el conreu
dels fruiters típics del delta, com la
pomera, el presseguer i la perera, per l’horta.
També s’hi han cultivat altres arbres
prop dels canals, com els codonyers, empeltats
amb troncs de muntanya, més resistents
a les adversitats climàtiques. |
| |
|
| |
|
| |
|
|
