El paratge s’ha convertit en un dels símbols
de la Vila i en lloc de trobada de les seves gents
que, el 31 d’agost hi fan un aplec popular
de caire festiu.
S'inicia a l'aparcament situat a l'entrada a Can Paulet i és el camí habitual per anar a peu a l'Ermita
2
Parada
Punt d'informació del Cami Ral
El Camí Ral de Barcelona a Vilafranca n'es un exemple, Sortia del portal de Sant Antoni, passava per la creu Coberta la Bordeta, l'Hospitalet i Cornella, creuava el riu a Sant Boi i s'enfilava cap a l'estret de Roques per baixar a Sant Climent i d'alla continuava cap a Vilafranca del Penedès.
Ser a l'eix del camí Ral va condicionar la trama urbana de Sant Boi. El recorregut del camí pel nucli urbà s'inicia en aquest punt i, fins a arribar al peu de la muntanya del Monbaig, podrem contemplar edificis d'interès com les Terme Romanes Can Barraquer, l'Església de Sant Baldiri o la Torre del Benviure.
El Camí Ral era una antiga via mercadera entre Barcelona i Vilafranca. El tram de Sant Boi, que s'ha senyalitzat s'iniciava al riu i continuava pel nucli urbà fins a l'estret de Roques.
Aquest històric camí comunicava la ciutat de Barcelona amb Vilafranca del Penedès.El seu orígen es perd en el temps, essent molt utilizat en època medieal.
El tram des de l'accés al riu (Pedra de la Barca) fins a l'entrar a Sant Climent passa per l'emblemàtic Estret de Roques.
3
Parada
Torre de les Bruixes o antic Pavelló de caça del Marquès de Cornellà
Restaurada recentment, és a l'actualitat el centre d'informació del Parc Forestal de Montbaig, a Sant Boi de Llobregat, i està al costat de la carretera de Sant Climent de Llobregat, a l'inici del camí de la Font de Gualbes.
Edifici aïllat, situat en zona no urbana, serví de punt de reunió a les partides de caça.
Pel que fa a l’estil, es pot inscriure en el que s’anomenaria eclecticisme medievalista.
Popularment és coneguda com la Torre de les Bruixes, i en realitat havia estat un pavelló
on la marquesa de Cornellà i els seus convidats es reunien per berenar tot passejant. Al mateix
camí de pujada, en un tros que s’eixamplava, també hi solien jugar a críquet,
activitat que es podia contemplar des del pavelló o bé al costat de l’improvisat camp
de joc, asseguts en uns bancs excavats al costat del camí.
És un antic pavelló d'esbarjo a prop de palauet d'estiu dels marquesos de Cornellà (l'actual escola Benviure i l'antiga casa dels Claratians) i de can Xixol (Casa Gran del Bori), que es devia construir a mitjan segle XIX i que s'utilitzava com a punt de descans en jornades de cacera i en les passejades al turó del Montbaig. És d'estil neomudèjar i es coneix popularment amb el nom de la torre de les Bruixes o la torre de la Marquesa.
4
Parada
To
5
Parada
Ruta Camí de l'Ermita
Gaudirem de l'alzinar litoral típic de les nostres muntanyes, especialment a l'entorn de la Font de Golbes, on podrem aturar-nos a beure i agaudir del paisatge
6
Parada
Font de Golbes
La
font de Gualbes deu el seu nom a un dels antics llinatges propietaris de la quadra jurisdiccionaldel Benviure, que tenia el seu centre de poder a l’antiga torre de guaita del mateix nom.
Era un indret molt freqüentat històricament per fer-hi esmorzars i berenars, les anomenades
fontades. A principi de segle hi venia tant la gent de Sant Boi com el grup d’estiuejants. Aleshores la gent
acostumava a passejar molt, sobre tot el jovent, que s’hi reunia per fer jocs de grup.
7
Parada
Camí de l'Ermita de Sant Ramon
8
Parada
Ermita Sant Ramon
L’Ermita s’alçà a la
muntanya de les Golbes que, per assimilació
ara se’n diu de Sant Ramon de les Golbes,
en un indret anomenat la Fita perquè hi
existia la que separava els termes de Viladecans,
Sant Boi i Sant Climent de Llobregat, a una alçada
de 294 metres sobre el nivell del mar.
L’edifici,
portat a terme pel mestre d’obres santboià
Aleix Parés i Valls entre 1855 i 1887,
fou construït per Josep Estruch i Comella
en memòria dels seus pares, Eulàlia
Comella i Ramon Estruch, que en determinen les
advocacions religioses. Aquest darrer fou gran
propietari de terrenys a la vila i membre de la
Junta de Prohoms que, sota la direcció
de Cànovas del Castillo, treballà
per la Restauració Monàrquica l’any
1874.
L’ermita
de Sant Ramon és un edifici d’inspiració
neoromànica. L’edifici és
de planta quadrada i consta de tres cossos de
planta baixa i pis, el central dels quals és
més alt que la resta. En la façana,
els dos cossos laterals són simètrics,
amb un gran portal d’arc de mig punt cobert
per un trencaaigües en el pis inferior i
un altre, igual però amb menys amplada
de llum, en el superior. El sostre és pla,
amb un ampit que descansa en una cornisa, sota
la qual trobem permòdols. En el cos central
trobem la porta principal, d’arc de mig
punt amb arquivolta treballada amb relleus, que
descansa sobre quatre columnes i en basa. La porta
està precedida per una escalinata frontal.
El cos sencer està delimitat per dues pilastres,
rematades per pinacles. En la part superior trobem
un rosetó i un campanar d’espadanya
coronat per una creu. Aquest campanar descansa
sobre la cornisa del cos, que arriba fins els
pinacles en forma descendent.
