Patrimonio de Sant Boi de Llobregat, Barcelona

:: Carrer Miquel

S’anomena carrer de Miquel perquè la família Miquel, propietària de Can Pinyol del Bori des de principi del segle XIX, cedí el terreny per obrir-lo al tombant del segle XX, quan es va començar a urbanitzar amb les casetes d’estiueig de l’època, d’estil modernista i noucentista, autèntiques torres residencials.
Els estiuejants venien majoritàriament de Barcelona i es van establir a la població com una colònia de juny a setembre, els mesos durant els quals els col·legis romanien tancats.
Durant els primers anys arribaven amb el tren de vapor que s’agafava a l’estació de
Magòria. A partir de 1925, amb la instal·lació de la via elèctrica i la línia doble, gaudien d’un tren cada mitja hora. Com que encara que estiguessin de vacances continuaven ocupant-se dels seus negocis anaven a Barcelona i tornaven, també van comptar amb un cotxe de línia que anava des de la plaça Espanya fins al capdamunt del carrer de Raurich, davant del Casino dels rics.

:: Parc Marianao
(Passeig del President J. Tarradellas)

1860 Ens trobem davant d’un recinte urbanístic i arquitectònic d’una gran importància local que, tot i haver perdut molts dels elements de la seva fesomia primigènia, encara evidencia un ambient peculiar.
Els seus constructors eren els successors d’una rica família de comerciants catalans establerts a l’illa de Cuba, que s’havien dedicat al tràfic d’esclaus entre Àfrica i Amèrica. A la primera meitat del segle XIX, Salvador Samà i Martí tingué un Important paper en la política de l’Havana del moment, com també en el finançament del desenvolupament de l’illa de Cuba.. Ell mateix s’havia encarregat d’unir, mitjançant una línia de ferrocarril, la ciutat emmurallada de l’Havana amb l’actual districte del Marianao cubà, que s’havia convertit enlloc d’estiueig de les famílies benestants, inclosa la mateixa família Samà, que hi posseïa un "Ingenio" (hisenda productiva).
En recompensa a les seves aportacions, la corona espanyola li atorgà el títol de marquès de Marianao l’any 1863.
Originàriament fou una finca que recreava ambients colonials que s’anaren desdibuixant a partir de 1944, quan un projecte d’urbanització va permetre’n una primera parcel·lació per tal de bastir una zona residencial d’alt nivell, substitutòria de l’antic nucli burgès dels carrers Raurich i Miquel. A finals de la segona meitat de la dècada dels 50 un nou projecte començà a quartejar el parc i es produí una integració amb el barri de Marianao (que pren el nom d’aquesta hisenda) i que -bàsicament- s’articula per sota de l’eix de la ronda de Sant Ramon.

Actualización 16 November, 2022

Mapa web

Participar en Sant Boi