En Sant Boi de llobregat, Barcelona   Inicio  Sant Boi empresa , barcelona Quienes somos patrimonio de Sant Boi contacta con patrimonio de Sant Boi
 
patrimonio de Sant boi de llobregat , barcelona
 
patrimonio de Sant Boi
patrimonio arquitectonico de sant boi
 
Patrimonio de arte en sant boi, barcelona
 
patrimonio de barrios de sant boi
 
Carteles de Sant Boi , barcelona
 
patrimonio cultural de sant boi
 
patrimonio historico de sant boi
 
masias de Sant Boi
 
premios de sant boi, barcelona
patrimonio de Sant Boi
linea nenu
Patrimonio
Barrios
:: Barrio Casablanca
:: Barrio Camps Blancs
:: Barrio Centro
:: Barrio Cooperativa
:: Barrio Marianao
:: Barrio Vinyets
linea patrimonio sant boi , barcelona
  Barrio Centro
 
 
:: Patrimoni arquitectonic
Terme Romanes
Can Barraquer
Cal Silio
Can Torrents
Cal Nes
Can Fises
Cal Fraret
Can Mateu
Masia al c/ Sant Pere
Can Sabadell
Can Julià
Esglèsia de Sant Baldiri
Cal Drapaire
Can Cisterna
Can Torres (funeraria Vendrell)
Can Castellet
Torre del Sol
Can Rubió
Casa de la Vila
Centre Parroquial
Can Castells
Casa Petita de Can Castells
Habitatge c/ Lluís Castells, 65
Sindicat General
Cal Morelló ( Villa Rosita)
Cal Garrofa
Cambra Agrària
Can Jordana
Imprenta Llobregat
Torre Figueres
:: Patrimoni historic
Can Diví
Can Puig
El Castell
Cal Ninyo
Estació
Casa de Doctor Net
Ca l'Escardívol
Villa Enriqueta
Can Figueres
Col·legi Sagrat Cor
Ermita de Sant Pere i Can Tries
Ca la Teresa de l'Oli
Ateneu Santboià
Edifici Núria
:: Carrers
La Rambla
c/ La Plana
c/ Hospital
c/ La Pau
c/ Agramunt
c/ Alou
Plaça de la Constitució
Plaça de l'Ajuntament
La Muntanyeta
 
 
:: Historia del Barri

:: Carrer
  :: La Rambla

La Rambla va ser urbanitzada entre finals del XIX i inicis del XX. Abans era una petita riera que recollia les aigües de la pluja. Amb la urbanització de la zona s’aprofità per fer una claveguera que recollia les aigües brutes de la zona per dirigir-les a la riera. La Rambla va tenir el seu moment d’esplendor mentre va funcionar el marcat de davant de l’Ajuntament. Al 1912 la Rambla es deia de Maluquer i al número 2 (actualment el 4) hi havia un cinema.
  :: Carrer Hospital

La creació de l’hospital es perd en el temps, tot i que les primeres notícies les comencem a tenir des del XV. L’hospital era de la parròquia però s’administrava autònomament, i arribà a tenir un patrimoni propi provinent de les donacions que li permetrà subsistir fins el segle XIX. A la casa hi vivien l’hospitaler i la seva dona, que s’encarregaven d’atendre els malalts i d’acompanyar-los a l’Hospital General de Barcelona. Aquest era un hospital de camí i pobres ja que Sant Boi no tenia apotecari ni metge, per això se li diu hospital de trànsit.
  :: Carrer La Plana

El carrer de la Plana deu el seu nom a l’indret d’on primer s’extreia terra i posteriorment s’assecaven els maons per a una bòbila, de i manera que fins a finals del segle passat fou anomenat La plana dels rajolers.
  :: Carrer La Pau

L’any 1984 les excavacions arqueològiques posaren al descobert un dipòsit romà, paviment amb opus signinum d’uns quaranta metres de llarg però es desconeix l’amplada per la presència de cases habitades a banda i banda del carrer. Aquest dipòsit va ser reaprofitat per construir-hi l’església romànica, la qual va patir diverses reformes al llarg dels segles, fins que al XVIII es va construir l’actual església parroquial. Va ser en aquell moment quan la zona es convertí en cementiri de la població.
  :: Carrer Agramunt

L’urbanisme d’aquest carrer és herència de l’època medieval i moderna amb l’arcada que comunica dues cases confrontades. Va ser Joan de Torrelles, senyor del Castell, que l’any 1478 va deixar construir a Salvador i Bernat Colom el pont cobert que va per sobre del carrer d’Agramunt (núm. 1). Per tal de comunicar les dues cases de la seva propietat que estaven davant per davant. Les cases d’aquest carrer van conservar l’antiga estructura d’aquestes èpoques fins als anys 1876 – 1878, anys en què veiem que moltes d’elles van sofrir importants reformes per tal de modernitzar-les, com l’aixecament d’un segon pis, afegit de balconades… Les que encara avui en dia podem veure són les dels números 4 i 6.
El que veiem avui en dia a patit múltiples reformes, però conserva l’antiga estructura. Aquest és un edifici (núm. 1) cantoner, adossat pel nord-est a una altra casa veïnal, de planta baixa i pis. A la planta baixa s’obren dues portes, grans i rectangulars, la primera de fusta i l’altra de ferro, i dues finestres, també rectangulars. Al primer pis, dues finestres donen al carrer de l’Alou i dues més a la part interior del passadís, al carrer Agramunt. Aquest passadís, que és compartit pels habitatges números 1 i 2 del carrer Agramunt, presenta dues obertures rectangulars sense cap tipus de decoració. El pont està construït sobre tres arcs de maó vist i un embigat de fusta, convertint-se en un magnífic exemple d’arquitectura popular que ha estat bastant usual en algunes poblacions catalanes.
  :: Carrer Alou

El carrer de l’Alou és un dels més antics de la població; la seva forma serpentejant ens recorda el típic urbanisme medieval que ha quedat fossilitzat en el tram urbà actual. Hi ha notícies d’aquest carrer en la documentació parroquial des dels segle XIII i XIV. El nom Alou ens recorda que aquest era un territori lliure de gravàmens, però que políticament depenia del senyor del Castell.
Arribant al segle XIX veiem que les cases d’aquest carrer encara tenen un marcat origen agrícola; al seu interior encara es trobaven cups i premses per elaborar el vi i les corresponents bótes per guardar-lo. Aquestes estructures tradicionals van desapareixent a poc a poc, per deixar pas a les cases dedicades exclusivament a la família.
La memòria popular encara recorda ca la Xeca (antic número 33), que ensenyava les nenes a fer mitges de mà i randes de seda al coixí. A la primera casa del carrer a mà dreta, hi va haver la primera farmàcia de la vila, regentada pel farmacèutic doctor Molas.
  :: Plaça de la Constitució

L’àrea que avui ocupa la plaça de la Constitució, a l’època medieval i moderna va ser ocupada pel pou comú de l’Alou (inutilitzat entre els segles XVIII i XIX) i el mercadal o mercat (que es va traslladar a inicis del segle XX a la plaça de l’Ajuntament). El mercat tenia lloc sota l’aixopluc de les voltes d’una gran casa, l’anomenada Casa de les Voltes la qual va ser enderrocada cap al 1893, i al 1928 es van enderrocar definitivament les arcades.
  :: Plaça de l'Ajuntament

A finals del segle XIX es va construir el nou mercat de la població just davant de l’Ajuntament perquè l’antic mercat quedava petit per a una població que estava en ple creixement.
  :: La Muntanyeta

El turó de la Muntanyeta ja havia estat ocupat en època ibèrica i més tard en època romana. Durant les excavacions arqueològiques dutes a terme l’any 1984 es va posar al descobert una sèrie d’estructures de factura romana, però dels segles II-I aC., és a dir, de l’època de la primera presència de la cultura romana a les nostres terres. Durant la primera meitat del segle XX la Muntanyeta era coneguda com la Pineda, per la presència d’un frondós bosc de pins, on el jovent feia la berenada i s’anava d’excursió
per passar una bona estona. Però la guerra civil i la consegüent manca de carburant per a les llars santboianes van ter que es talessin els pins, per la qual cosa va quedar força erm. A partir de la dècada dels anys vuitanta (del segle XX) i a iniciativa municipal es va iniciar la recuperació d’aquest espai, per dues vies diferents. Per una banda, amb una torta replantació de diferents especies arbòries i, per l’altra, la urbanització d’una part com a parc, amb una important presència d’espais infantils.
La urbanització de la Muntanyeta s’està duent a terme per fases i seguint les idees d’Arata Isozaki, reconegut arquitecte japonès, i el seu equip. La Muntanyeta, centre geogràfic de la població, s’ha dividit en zones especialitzades: la Zona d’Equipaments, la Gran Esplanada i el Bosc d’Escultures.
Actualment podem gaudir de dues zones de passeig: la zona menys civilitzada, amb arbres i camins sense asfaltar, i el passeig civilitzat i urbanitzat, on hi ha la zona d’esbarjo per als més menuts, el bar, les grades i el llac amb l’escultura central, anomenada Deessa de l’Aigua, de l’escultor Artur Aldomà.
 
 
 
 
       
Actualización 15 May, 2017

facebook sant boi noticies twitter sant boi noticies flickr sant boi Instagram sant boi youtube sant boi tv
 
Inicio Guía de Sant Boi Agenda de Sant Boi Ocio en Sant Boi
Mapa web Sant Boi Participa Sant Boi Noticias Visit Sant Boi
Quienes somos Sant Boi Cultura Sant Boi Km0 Patrimonio de Sant Boi
Contactar Sant Boi Comercio Made in Sant Boi Esculturas de Sant Boi
  Sant Boi Empresa